Instituto de Estudios sobre Desarrollo y Cooperación Internacional
Nazioarteko Lankidetza eta Garapenari Buruzko Ikasketa Institutua
Educación crítica y transformadora: Marco teórico-pedagógico para integrar la soberanía alimentaria con enfoque de género en los centros de secundaria = Hezkuntza kritikoa eta eraldatzailea: Bigarren hezkuntzako zentroetan elikadura burujabetza genero ikuspegitik txertatzeko esparru teoriko-pedagogikoa = Educació crítica i transformadora: Marc teoricopedagògic per integrar la sobirania alimentària amb enfocament de gènere als centres de Secundària
Gako-hitzak
Laburpena
El libro que tienes en tus manos se presenta como una guía para pensar el modelo educativo en su conjunto. Un modelo que, desde el enfoque de la Educación para la Ciudadanía global hoy en transición, recupera sus fuentes centrales de referencia: la tradición de las pedagogías críticas y la educación popular. Un modelo que da protagonismo al profesorado y al alumnado como sujetos centrales de la acción educativa, pero que reconoce el papel del resto de agentes educativos y sociales con los que los centros interaccionan en el territorio. Un modelo que incide en la importancia de trabajar con un curriculum social y culturalmente relevante que permita al alumnado comprender la realidad y actuar sobre ella. Un modelo, en suma, que se sustente en el marco de una conciencia ética, crítica y transformadora desde la cual reforzar el compromiso con la creación de modelos de justicia social y equidad.
Ezkuen artean duzun liburu hau hezkuntza eredua birpentsatzeko gida bat da. Izan ere, trantsizioan dagoen Herritartasun globalerako Hezkuntzaren ikuspegitik, eredu horrek bere erreferentzia iturri nagusiak berreskuratzen ditu: pedagogia kritikoen tradizioa eta herri hezkuntza. Eredu horrek protagonismoa ematen die irakasleei eta ikaleei hezkuntza ekintzaren subjektu gisa baina, aldi berean, ikastetxearekin harremana duten gainontzeko hezkuntza eragileen rola aintzat hartzen du. Eredu horrek, gizartean eta kulturan esanguratsua den curriculuma landu nahi du. Horren bitartez, ikasleek errealitatea ulertu eta errealitatean eragin ahal izango dute. Azken batean, eredu hori kontzientzia etiko, kritiko eta eraldatzaile baten markoan oinarritzen da eta horretatik gizarte justiziako eta ekitatezko ereduak sortzeko kompromisoa sendotzen du.
El llibre que tens a les mans es presenta com una guia per a pensar el model educatiu en el seu conjunt. Un model que, des de l’enfocament de l’Educació per a la Ciutadania global avui en transició, recupera les seves fonts centrals de referència: la tradició, recupera les seves fonts centrals de referència: la tradició de les pedagogies critiques i l’educació popular. Un model que dóna protagonisme al professorat i l’alumnat com a subjectes centrals de l’acció educativa, però que reconeix el paper de la resta d’agents educatius i socials amb els quals els centres interaccionen en el territori. Un model que incideix en la importància de treballar amb un curriculum social i culturalment rellavant que permeti a l’alumnat comprendre la realitat i actuar-hi.Un model, en definitiva, , que se sustenti en el marc d’una consciència ètica, critica i transformadora des de la qual reforçar el compromis amb la creació de models de justicia social i equitat.
Aurkibidea
ÍNDICE DE TABLAS
ÍNDICE DE GRÁFICOS
PRESENTACIÓN
INTRODUCCIÓN
1. EL ESTADO DE LA CUESTIÓN. EL SUJETO EDUCATIVO
1.1. Situación sociopolítica de la adolescencia y juventud en un contexto de crisis multidimensional
1.1.1. Ser adolescente a comienzos del siglo XXI. De la infancia a la ciudadanía
1.1.2. El marco institucional educativo de la adolescencia/juventud
1.2. Situación de la Educación Secundaria
1.2.1. El modelo curricular
1.2.2. Cultura organizativa
1.2.3. Situación del profesorado
1.3. La respuesta educativa desde las administraciones
1.3.1. Limitaciones, disfunciones y fracturas
1.3.2. Los retos pendientes
2.MARCO TEÓRICO. FUNDAMENTOS DE UN NUEVO ENFOQUE
2.1. Teorías del aprendizaje
2.2. La cuestión del saber crítico en la escuela
2.3. Teorías y pedagogías críticas de la educación
2.4. Educación popular
2.5. Educación para la Ciudadanía Global
2.6. Educación en transición para una transición de modelo
2.7. Miradas transversales
2.7.1. Empoderamiento juvenil y ciudadano
2.7.2. Género y coeducación
2.7.3. Ecología y sostenibilidad
2.7.4. Inclusión e interculturalidad
2.7.5. Cultura de paz y transformación de conflictos
3. SOBERANÍA ALIMENTARIA CON ENFOQUE DE GÉNERO
3.1. Qué entendemos por soberanía alimentaria con enfoque de género
3.2. ¿Por qué es relevante la soberanía alimentaria con enfoque de género para la escuela?
4. QUÉ TIPO DE CENTROS PARA ESTE PROYECTO
4.1. Centros participativos y democráticos
4.2. Centros autónomos y empoderados
4.3. Centros inclusivos y de promoción ciudadana
4.4. Centros de innovación educativa
4.5. Centros en redes y enfoque local-global
4.6. Orientaciones para el Proyecto Educativo de Centro
5. MARCO CURRICULAR
5.1. Más allá de las competencias
5.2. Un currículo autónomo en torno a problemáticas relevantes
5.3. Orientaciones para la integración de proyectos existentes en el centro
6. METODOLOGÍAS
6.1. Un aprendizaje integral
6.1.1. Ético y político
6.1.2. Emocional
6.1.3. Local-global
6.1.4. Aprendizaje desde y con otros agentes sociales
6.2. Estrategias metodológicas
6.2.1. Aprendizaje Basado en Problemas y Aprendizaje Basado en Proyectos
6.2.2. Aprendizaje cooperativo
6.2.3. Estudio de caso
6.2.4.Aprendizaje-Servicio
7. ORIENTACIONES PARA LA EVALUACIÓN
8. CONSIDERACIONES FINALES
REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS
TAULEN AURKIBIDEA
GRAFIKOEN AURKIBIDEA
AURKEZPENA
HITZAURREA
1. GAIAREN EGOERA. HEZKUNTZA SUBJEKTUA
1.1. Nerabeen eta gazteen egoera soziopolitikoa dimentsio anitzeko krisi testuinguru batean
1.1.1. XXI. mende hasieran nerabe izatea. Haurtzarotik herritartasunera
1.1.2. Nerabeen eta gazteen hezkuntza esparru instituzionala
1.2. Bigarren Hezkuntzaren egoera
1.2.1. Curriculum eredua
1.2.2. Antolakuntza kultura
1.2.3. Irakasleen egoera
1.3. Administrazioen hezkuntza erantzuna
1.3.1. Mugak, disfuntzioak eta hausturak
1.3.2. Ebatzi gabeko erronkak
2. ESPARRU TEORIKOA. IKUSPEGI BERRI BATEN OINARRIAK
2.1. Ikasketaren teoriak
2.2. Jakintza kritikoaren gaia eskolan
2.3. Hezkuntzaren teoria eta pedagogia kritikoak
2.4. Herri hezkuntza
2.5. Herritartasun globalerako hezkuntza
2.6. Trantsizioan dagoen hezkuntza ereduaren trantsizio baterako
2.7. Zeharkako begiradak
2.7.1. Gazteak eta herritarrak boteretzea
2.7.2. Generoa eta hezkidetza
2.7.3. Ekologia eta jasangarritasuna
2.7.4. Inklusioa eta kulturartekotasuna
2.7.5. Bake kultura eta gatazkak eraldatzea
3. GENERO IKUSPEGIA DUEN ELIKADURA BURUJABETZA
3.1. Zer da genero ikuspegia duen elikadura burujabetza
3.2. Zergatik da garrantzitsua eskolan genero ikuspegia duen elikadura burujabetza?
4. ZER IKASTETXE MOTA PROIEKTU HONETARAKO
4.1. Ikastetxe partizipatibo eta demokratikoak
4.2. Ikastetxe autonomo eta boteretuak
4.3. Herritarren sustapenerako ikastetxe inklusiboak
4.4. Hezkuntza berrikuntzako zentroak
4.5. Sareetan dauden ikastetxeak eta tokiko-global ikuspegia
4.6. Ikastetxearen hezkuntza proiekturako orientabideak
5. CURRICULUM ESPARRUA
5.1 Konpetentziez harago
5.2. Garrantzia duten arazoen inguruko curriculum autonomoa
5.3. Ikastetxean dauden proiektuak integratzeko orientabideak
6. METODOLOGIAK
6.1. Ikasketa integral bat
6.1.1. Etikoa eta politikoa
6.1.2. Emozionala
6.1.3. Tokikoa-globala
6.1.4. Beste eragile sozial batzuengandik eta batzuekin ikastea
6.2. Estrategia metodologikoak
6.2.1. Problemetan Oinarritutako Ikasketa eta Proiektuetan Oinarritutako Ikasketa
6.2.2. Ikasketa kooperatiboa
6.2.3. Kasu azterketa
6.2.4. Ikasketa-Zerbitzua
7. EBALUAZIORAKO ORIENTABIDEAK
8. AZKEN GOGOETAK
ERREFERENTZIA BIBLIOGRAFIKOAK
ÍNDEX DE TAULES.
ÍNDEX DE GRÀFICS .
PRESENTACIÓ.
INTRODUCCIÓ.
1. L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ. EL SUBJECTE EDUCATIU .
1.1. Situació sociopolítica de l’adolescència i la joventut en un context de crisi multidimensional.
1.1.1. Ser adolescent a principi de segle XXI. De la infantesa a la ciutadania.
1.1.2. El marc institucional educatiu de l’adolescència/joventut.
1.2. Situació de l’Educació Secundària.
1.2.1. El model curricular.
1.2.2. Cultura organitzativa.
1.2.3. Situació del professorat.
1.3. La resposta educativa des de les administracions.
1.3.1. Limitacions, disfuncions i fractures.
1.3.2. Els reptes pendents.
2. MARC TEÒRIC. FONAMENTS D’UN NOU ENFOCAMENT .
2.1. Teories de l’aprenentatge.
2.2. La qüestió del saber crític a l’escola.
2.3. Teories i pedagogies crítiques de l’educació .
2.4. Educació popular.
2.5. Educació per a la ciutadania global.
2.6. Educació en transició per a una transició de model.
2.7. Mirades transversals.
2.7.1. Apoderament juvenil i ciutadà.
2.7.2. Gènere i coeducació.
2.7.3. Ecologia i sostenibilitat.
2.7.4. Inclusió i interculturalitat.
2.7.5. Cultura de pau i transformació de conflictes.
3. SOBIRANIA ALIMENTÀRIA AMB ENFOCAMENT DE GÈNERE.
3.1. Què entenem per sobirania alimentària amb enfocament de gènere?.
3.2. Per què és rellevant la sobirania alimentària amb enfocament de gènere per a l’escola?.
4. QUIN TIPUS DE CENTRES PER A AQUESTS PROJECTE.
4.1. Centres participatius i democràtics.
4.2. Centres autònoms i apoderats.
4.3. Centres inclusius i de promoció ciutadana.
4.4. Centres d’innovació educativa.
4.5. Centres en xarxes i enfocament local-global.
4.6. Orientacions per al projecte educatiu de centre.
5. MARC CURRICULAR.
5.1. Més enllà de les competències.
5.2. Un currículum autònom al voltant de problemàtiques rellevants.
5.3. Orientacions per a la integració de projectes existents al centre.
6. METODOLOGIES.
6.1. Un aprenentatge integral.
6.1.1. Ètica i política.
6.1.2. Emocional.
6.1.3. Local-global.
6.1.4. Aprenentatge des de, i amb, altres agents socials.
6.2. Estratègies metodològiques.
6.2.1. Aprenentatge basat en problemes i aprenentatge basat en projectes.
6.2.2. Aprenentatge cooperatiu.
6.2.3. Estudi de cas.
6.2.4. Aprenentatge-servei.
7. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ.
8. CONSIDERACIONS FINALS.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Idatzi zure iruzkina